Des del Despatx Tejedor & Farré volem informar als nostres clients sobre un dels dubtes més habituals en l’àmbit del dret bancari: la possibilitat que les entitats financeres apliquin comissions en cas de pagament parcial o total anticipat d’una hipoteca, així com els límits legals que regulen aquesta pràctica. En l’exercici de la nostra activitat professional hem detectat que a molts clients se’ls han aplicat comissions molt per sobre del que legalment correspondria, fet que posa de manifest la importància de revisar cada cas de manera individualitzada i amb assessorament jurídic especialitzat. L’amortització anticipada d’una hipoteca consisteix en retornar, abans del termini pactat, una part o la totalitat del capital pendent del préstec hipotecari. Aquesta operació pot permetre reduir el temps del préstec o disminuir la quota mensual, però sovint genera incertesa entre els consumidors pel que fa a les possibles comissions aplicables. D’acord amb la normativa vigent en matèria de crèdit immobiliari, especialment arran de l’entrada en vigor de la Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, les entitats bancàries no poden aplicar comissions de manera lliure, sinó que aquestes es troben estrictament limitades per la legislació. En el cas de les hipoteques a tipus d’interès variable formalitzades amb posterioritat al juny de 2019, la normativa estableix que les entitats només poden aplicar una compensació màxima del 0,25% del capital amortitzat durant els tres primers anys del préstec o del 0,15% durant els cinc primers anys, sense que es pugui aplicar cap comissió un cop superats aquests terminis. Pel que fa a les hipoteques a tipus fix, la llei permet una compensació màxima del 2% del capital amortitzat durant els primers deu anys i de l’1,5% durant la resta de la vida del préstec, sempre que l’entitat acrediti l’existència d’una pèrdua financera derivada de l’operació. En relació amb les hipoteques formalitzades amb anterioritat a l’any 2019, cal analitzar cada escriptura concreta, si bé la normativa ha anat establint límits màxims que, amb caràcter general, se situen en el 0,5% durant els primers cinc anys i el 0,25% posteriorment. Des del Despatx Tejedor & Farré recordem que les entitats bancàries no poden aplicar comissions que no estiguin expressament previstes al contracte ni superar els límits legals establerts. Així mateix, els consumidors tenen dret a sol·licitar informació clara i prèvia sobre qualsevol cost associat a una amortització anticipada i, en cas de desacord, poden iniciar els corresponents mecanismes de reclamació. Finalment, recomanem que abans de realitzar qualsevol amortització anticipada es dugui a terme una anàlisi jurídica i financera individualitzada, atès que cada hipoteca presenta particularitats pròpies que poden afectar la conveniència de l’operació. Des del Despatx Tejedor & Farré continuarem treballant per apropar la informació jurídica a la ciutadania i fomentar el coneixement dels drets dels consumidors en l’àmbit bancari i hipotecari.  Per a qualsevol consulta o assessorament personalitzat, podeu contactar amb nosaltres a: info@tejedorfarre.cat .

El despatx d’advocats Tejedor & Farré ha obtingut una resolució favorable en defensa d’una clienta a qui l’Administració tributària havia reclamat el pagament de 6.000 € per uns suposats rendiments del treball no declarats. L’origen del conflicte es trobava en la percepció d’una paga amb caràcter retroactiu que Hisenda havia imputat incorrectament a l’exercici de cobrament en lloc de fer-ho als exercicis en què realment s’havia meritat. Després d’un estudi detallat del cas i de la normativa fiscal aplicable, l’equip jurídic va determinar que no es tractava d’una ocultació d’ingressos, sinó d’una qüestió tècnica d’imputació temporal. D’acord amb la legislació de l’IRPF, els imports percebuts amb retard s’han de declarar mitjançant autoliquidacions complementàries corresponents als exercicis originals, i no com a ingressos de l’any de cobrament. Seguint aquesta estratègia jurídica, es van presentar les declaracions complementàries pertinents, fet que va permetre regularitzar la situació tributària de la clienta conforme a dret. El resultat final va ser quota zero, de manera que la reclamació inicial de l’Administració va quedar sense efecte i la contribuent no va haver d’abonar cap quantitat. Si es troba en una situació jurídica similar, pot posar-se en contacte amb el nostre despatx a través de l’adreça electrònica info@tejedorfarre.cat, on rebrà assessorament especialitzat i personalitzat per a la defensa dels seus drets i interessos.

Si, la Llei de Segona Oportunitat constitueix un mecanisme jurídic destinat a oferir una sortida a les persones físiques que es troben en situació d’insolvència. En aquest sentit, els autònoms —com a persones físiques que desenvolupen una activitat econòmica per compte propi— poden acollir-se a aquest procediment en igualtat de condicions que qualsevol altre particular. La normativa vigent, integrada dins del Text Refós de la Llei Concursal, permet que aquells deutors que no poden fer front regularment a les seves obligacions puguin sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet (EPI). Aquesta exoneració pot comportar la cancel·lació total o parcial dels deutes, sempre que es compleixin els requisits legalment establerts. Per tal que un autònom pugui beneficiar-se d’aquest mecanisme, cal que es trobi en situació d’insolvència actual o imminent i que actuï de bona fe. La bona fe implica, entre altres aspectes, no haver estat condemnat per determinats delictes socioeconòmics, no haver generat la situació d’insolvència de manera fraudulenta o negligent greu i col·laborar amb el jutjat durant el procediment. Així mateix, la llei estableix un límit màxim de deute per poder accedir-hi i preveu diferents vies, com ara l’exoneració amb liquidació del patrimoni o mitjançant un pla de pagaments. Si vol adherir-se a la Llei de Segona Oportunitat pot contactar amb nosaltres a: info@tejedorfarre.cat

No, l’empresa no pot modificar de manera unilateral i discrecional l’horari dels treballadors sense respectar el procediment legal. Segons l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors (Reial decret legislatiu 2/2015), els canvis substancials en les condicions de treball (inclòs l’horari) requereixen una causa justificada d’organització, tècnica o productiva i l’obligació de comunicar-ho a l’empleat amb 30 dies d’antelació. Si la modificació no té causa o no es respecta el procediment, el treballador pot: Impugnar la decisió davant la jurisdicció social, i Sol·licitar la rescissió del contracte amb indemnització de 20 dies per any de servei (màxim 9 mesos). La jurisprudència ha estat clara en aquest sentit, el Tribunal Suprem (STS 23 de setembre de 2020, rec. 88/2019) ha assenyalat que la modificació d’horari és una mesura substancial i, per tant, no pot acordar-se de manera unilateral i discrecional sense causa justificada.

La fiança en el contracte d’arrendament d’habitatge constitueix una garantia econòmica destinada a assegurar el compliment de les obligacions assumides per l’arrendatari. El seu règim jurídic es regula tant per la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans (LAU) , com per la normativa específica aplicable a Catalunya, especialment el Codi civil de Catalunya i la regulació administrativa sobre el dipòsit obligatori de fiances. D’acord amb l’ article 36 de la LAU , un cop extingit el contracte i restituïda la possessió de l’habitatge, el llogador ha de retornar la fiança en el termini màxim d’un mes des del lliurament de les claus. Transcorregut aquest termini sense devolució injustificada, l’import merita els interessos legals corresponents. Aquesta obligació s’ha d’interpretar conjuntament amb l’ article 623-51 del Codi civil de Catalunya , que estableix el principi general de compliment de les obligacions contractuals de conformitat amb la bona fe, així com amb la normativa que delimita les responsabilitats de les parts en relació amb el manteniment i conservació de l’immoble. La retenció total o parcial de la fiança només és lícita quan el llogador pot acreditar l’existència de deutes pendents o danys imputables a l’arrendatari. En particular, es considera legítima la compensació de la fiança amb: rendes impagades, subministraments pendents, o desperfectes a l’habitatge que excedeixin el desgast normal derivat de l’ús ordinari. En aquest sentit, l’ article 21 de la LAU atribueix al llogador les obligacions de conservació i manteniment necessàries per garantir l’habitabilitat de l’immoble, mentre que l’arrendatari només respon dels danys causats per un ús negligent o contrari al contracte. El simple deteriorament derivat del pas del temps o de l’ús normal no pot justificar la retenció de la fiança. Conclusió final: No, el llogador no pot retenir la fiança de manera automàtica ni arbitrària . Només pot fer-ho, totalment o parcialment, si acredita de forma justificada l’existència de deutes pendents o danys imputables a l’arrendatari que excedeixin el desgast normal de l’habitatge. En absència d’aquesta justificació, i un cop transcorregut el termini legal d’un mes des del lliurament de les claus, la retenció de la fiança és il·legal i genera el dret a reclamar-ne la devolució, amb els interessos corresponents.

En cas de producte defectuós, la llei estableix de manera clara que el venedor és el responsable i ha d’oferir al consumidor la reparació, la substitució o el reemborsament del producte sense cap cost addicional. Aquesta gratuïtat no es limita al preu del bé, sinó que inclou totes les despeses necessàries, com ara les d’enviament, transport i devolució. D’acord amb la Directiva (UE) 2019/771, el venedor respon de qualsevol manca de conformitat existent en el moment del lliurament i està obligat a posar el bé en conformitat sense que el consumidor hagi d’assumir cap despesa. Aquesta obligació impedeix que el venedor pugui exigir al consumidor el pagament del cost de retorn del producte per a la seva verificació o avaluació, ja que això suposaria traslladar-li les conseqüències econòmiques d’un incompliment contractual imputable exclusivament al mateix venedor. En el cas concret, la nostra clienta va contactar amb el nostre despatx d’advocats a fi que es duguessin a terme les actuacions legals oportunes per recuperar els seus diners i no pagar les despeses de retorn del producte. Com a resultat d’aquesta intervenció, la botiga online va rectificar la seva posició, va assumir íntegrament el cost de la devolució i va procedir al reemborsament total de 300 € corresponents al producte defectuós. Si tens qualsevol consulta legal, pots contactar amb nosaltres a info@tejedorfarre.cat

¿Com puc recuperar les meves despeses hipotecàries?

¿S'ha de realitzar una audiència prèvia en un acomiadament? 

Des de Tejedor & Farré som conscients dels danys i perjudicis que ha pogut ocasionar l'apagada elèctrica general que va afectar a tota la península ibèrica el passat 28 d'abril de 2025, per aquest motiu, hem consultat als nostres assessors legals per poder oferir una primera orientació jurídica a tots els empresaris/es afectats per aquesta interrupció. ¿Qui és responsable de l'apagada elèctrica del 28 d'abril? Actualment és desconeixen les causes exactes de la fallada massiva i haurem d’esperar a la versió oficial de les autoritats i empreses implicades. Alhora de reclamar serà molt important saber si l’apagada elèctrica va ser una errada, mala praxis o negligència de les companyies subministradores de llum o un esdeveniment de forma major. Degut a que si el succés és qualificat per l'Estat com a esdeveniment de força major o circumstància extraordinària, això podria comportar l’exoneració total o parcial de la responsabilitat de les companyies subministradores en els danys i perjudicis causats. ¿Quins danys puc reclamar? Les empreses podran reclamar els danys que han sofert sempre que compleixin els següents requisits: Provar el perjudici: La pèrdua o danys de les matèries primeres, productes o venta del producte ha de ser real, efectiva i s’ha de poder demostrar (factures, e-mails, vídeos, fotos, etc..). Ha de tractar-se d’una acció o omissió negligent o culposa: El dany o perjudici causat per la subministradora a l’empresari ha de consistir en una acció o omissió negligent o culposa, per aquest motiu serà molt important saber com és catalogarà finalment l’apagada elèctrica. Ha d’existir un nexe causal entre el dany i la pèrdua patrimonial: Cal provar que els danys i perjudicis soferts és a conseqüència del tall de llum ocasionat per la companyia subministradora de llum. ¿Què pots fer ara si has sofert danys i perjudicis per l'apagada? Fins que no és determini la causa oficial de l'apagada, considerem que és pot realitzar les següents actuacions: - Notificar els danys soferts a la companyia subministradora d'energia elèctrica: Per realitzar la reclamació haureu de seguir els procediments de reclamació establerts per la companyia elèctrica, aportant una descripció detallada dels danys soferts incloent-hi e-mails, fotografies, vídeos, factures o qualsevol mitjà de prova. - Reclamar a la vostra asseguradora: En cas de tenir una assegurança que cobreixi aquests tipus de danys i perjudicis, comunicar el succeït amb les proves pertinents. Des de Tejedor & Farré estem seguint d’aprop l'evolució del cas per a poder assessorar als nostres associats de forma ràpida i eficaç. En aquest cas, si has sofert pèrdues econòmiques o materials per l'apagada elèctrica del passat 28 d’Abril del 2025, contacta amb nosaltres a info@tejedorfarre.cat i t'assessorarem perquè puguis reclamar els danys i perjudicis ocasionats.