No, l’empresa no pot modificar de manera unilateral i discrecional l’horari dels treballadors sense respectar el procediment legal. Segons l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors (Reial decret legislatiu 2/2015), els canvis substancials en les condicions de treball (inclòs l’horari) requereixen una causa justificada d’organització, tècnica o productiva i l’obligació de comunicar-ho a l’empleat amb 30 dies d’antelació. Si la modificació no té causa o no es respecta el procediment, el treballador pot: Impugnar la decisió davant la jurisdicció social, i Sol·licitar la rescissió del contracte amb indemnització de 20 dies per any de servei (màxim 9 mesos). La jurisprudència ha estat clara en aquest sentit, el Tribunal Suprem (STS 23 de setembre de 2020, rec. 88/2019) ha assenyalat que la modificació d’horari és una mesura substancial i, per tant, no pot acordar-se de manera unilateral i discrecional sense causa justificada.

La fiança en el contracte d’arrendament d’habitatge constitueix una garantia econòmica destinada a assegurar el compliment de les obligacions assumides per l’arrendatari. El seu règim jurídic es regula tant per la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans (LAU) , com per la normativa específica aplicable a Catalunya, especialment el Codi civil de Catalunya i la regulació administrativa sobre el dipòsit obligatori de fiances. D’acord amb l’ article 36 de la LAU , un cop extingit el contracte i restituïda la possessió de l’habitatge, el llogador ha de retornar la fiança en el termini màxim d’un mes des del lliurament de les claus. Transcorregut aquest termini sense devolució injustificada, l’import merita els interessos legals corresponents. Aquesta obligació s’ha d’interpretar conjuntament amb l’ article 623-51 del Codi civil de Catalunya , que estableix el principi general de compliment de les obligacions contractuals de conformitat amb la bona fe, així com amb la normativa que delimita les responsabilitats de les parts en relació amb el manteniment i conservació de l’immoble. La retenció total o parcial de la fiança només és lícita quan el llogador pot acreditar l’existència de deutes pendents o danys imputables a l’arrendatari. En particular, es considera legítima la compensació de la fiança amb: rendes impagades, subministraments pendents, o desperfectes a l’habitatge que excedeixin el desgast normal derivat de l’ús ordinari. En aquest sentit, l’ article 21 de la LAU atribueix al llogador les obligacions de conservació i manteniment necessàries per garantir l’habitabilitat de l’immoble, mentre que l’arrendatari només respon dels danys causats per un ús negligent o contrari al contracte. El simple deteriorament derivat del pas del temps o de l’ús normal no pot justificar la retenció de la fiança. Conclusió final: No, el llogador no pot retenir la fiança de manera automàtica ni arbitrària . Només pot fer-ho, totalment o parcialment, si acredita de forma justificada l’existència de deutes pendents o danys imputables a l’arrendatari que excedeixin el desgast normal de l’habitatge. En absència d’aquesta justificació, i un cop transcorregut el termini legal d’un mes des del lliurament de les claus, la retenció de la fiança és il·legal i genera el dret a reclamar-ne la devolució, amb els interessos corresponents.

¿Com puc recuperar les meves despeses hipotecàries?

¿S'ha de realitzar una audiència prèvia en un acomiadament? 

Des de Tejedor & Farré som conscients dels danys i perjudicis que ha pogut ocasionar l'apagada elèctrica general que va afectar a tota la península ibèrica el passat 28 d'abril de 2025, per aquest motiu, hem consultat als nostres assessors legals per poder oferir una primera orientació jurídica a tots els empresaris/es afectats per aquesta interrupció. ¿Qui és responsable de l'apagada elèctrica del 28 d'abril? Actualment és desconeixen les causes exactes de la fallada massiva i haurem d’esperar a la versió oficial de les autoritats i empreses implicades. Alhora de reclamar serà molt important saber si l’apagada elèctrica va ser una errada, mala praxis o negligència de les companyies subministradores de llum o un esdeveniment de forma major. Degut a que si el succés és qualificat per l'Estat com a esdeveniment de força major o circumstància extraordinària, això podria comportar l’exoneració total o parcial de la responsabilitat de les companyies subministradores en els danys i perjudicis causats. ¿Quins danys puc reclamar? Les empreses podran reclamar els danys que han sofert sempre que compleixin els següents requisits: Provar el perjudici: La pèrdua o danys de les matèries primeres, productes o venta del producte ha de ser real, efectiva i s’ha de poder demostrar (factures, e-mails, vídeos, fotos, etc..). Ha de tractar-se d’una acció o omissió negligent o culposa: El dany o perjudici causat per la subministradora a l’empresari ha de consistir en una acció o omissió negligent o culposa, per aquest motiu serà molt important saber com és catalogarà finalment l’apagada elèctrica. Ha d’existir un nexe causal entre el dany i la pèrdua patrimonial: Cal provar que els danys i perjudicis soferts és a conseqüència del tall de llum ocasionat per la companyia subministradora de llum. ¿Què pots fer ara si has sofert danys i perjudicis per l'apagada? Fins que no és determini la causa oficial de l'apagada, considerem que és pot realitzar les següents actuacions: - Notificar els danys soferts a la companyia subministradora d'energia elèctrica: Per realitzar la reclamació haureu de seguir els procediments de reclamació establerts per la companyia elèctrica, aportant una descripció detallada dels danys soferts incloent-hi e-mails, fotografies, vídeos, factures o qualsevol mitjà de prova. - Reclamar a la vostra asseguradora: En cas de tenir una assegurança que cobreixi aquests tipus de danys i perjudicis, comunicar el succeït amb les proves pertinents. Des de Tejedor & Farré estem seguint d’aprop l'evolució del cas per a poder assessorar als nostres associats de forma ràpida i eficaç. En aquest cas, si has sofert pèrdues econòmiques o materials per l'apagada elèctrica del passat 28 d’Abril del 2025, contacta amb nosaltres a info@tejedorfarre.cat i t'assessorarem perquè puguis reclamar els danys i perjudicis ocasionats.

¿Els cinc dies del nou permís per cura de familiars són naturals o laborals? Recentment l'Audiència Nacional ha determinat que els cinc dies del nou permís per malaltia, accident o hospitalització de familiars aprovat al Reial Decret Llei 5/2023 s'han de considerar dies hàbils i no naturals. Fins ara, els permisos per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessitaven repòs domiciliari tenien una durada de dos dies i ara s'han ampliat fins a cinc. A parir de la sentència de l’Audiència Nacional s’aclareix com s'ha d'interpretar el còmput dels dies d'aquest permís nou, així com el còmput dels dos dies per la mort d'un familiar, que també seran hàbils. A més, hem de tenir en compte que aquesta autorització es pot sol·licitar tant pel cònjuge o parella, els parents fins al segon grau de consanguineïtat i qualsevol persona que convisqui amb el treballador o treballadora al mateix domicili i que en requereixi la cura.

¿Un treballador que ha estat de baixa té dret a gaudir de les vacances? Sí, legalment un treballador que ha estat de baixa mèdica durant un temps té dret a gaudir de les seves vacances anuals, sempre que no hagi transcorregut el termini legal per fer-ho efectiu. Segons l’article 38.3 de l’Estatut dels Treballadors, si el treballador no ha pogut gaudir de les vacances anuals dins de l’any natural per causes justificades com ara una incapacitat temporal, té dret a gaudir-les encara que hagi acabat l'any natural, fins a 18 mesos després del final de l'any al qual corresponen. Article 38.3 ET: "En el cas que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal derivada de l’embaràs, el part o la lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball previst en l’article 48.4 i 48 bis, es tindrà dret a gaudir les vacances en data diferent, encara que hagi acabat l’any natural a què corresponguin. En cas de coincidir amb una incapacitat temporal per altres causes que impossibiliti el seu gaudi, total o parcial, dins de l’any natural a què corresponen, el treballador podrà fer-ho una vegada finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir de l’acabament de l’any en què s’hagin originat."